Nacionalitat: l'exili.
Nou mesos acostuma a durar la llibertat de l'Home.
Després ens veiem foragitats d'aquest temps
que encara no era temps
i som conduïts irremeiablement
als territoris on impera l'absoluta necessitat
de necessitar coses.
E.S.R.
Emili Sánchez-Rubio (Palma, 1983)
Sempre ha viscut en aquesta ciutat. No li agraden gens les ciutats, per viure-hi. L’estimula la idea de deambular pel segle XXI, en tant que som els darrers humans que encara no sabem com funciona exactament la matèria que compon l’univers, i ni tan sols som capaços d’ubiar el planeta on vivim dins el mapa del cosmos.
N’Emili ha publicat tant i tan bo que escarrufa. A banda de la seva participació en diverses antologies, entre elles l’aclamada Pedra Foguera, són seus: 9 y 9=18 y 9=27 [Casi treinta poemas escogidos al azar] (Ed. Jujube, 2005); Els (in)continents eufòrics, amb Jaime C.Pons i Pere Perelló (Ed. Jujube, 2007); Pájaros de plomo [Premi Art Jove], (Calima Ed., 2007); Revisar-te el nom (Ed. Capaltard, 2008); Breviari d’antípodes (Documenta Balear, 2008); Jardín en construcción [Premi Ernestina de Champourcín] (Dip. Foral Àlaba i Vitòria, 2010); El ginjoler vessant son fruit [Premi Joan Duch] (Ed. Fonoll, 2011) i Tedi[o] (Edicions de la UIB, 2011).
Són conegudes les seves interaccions amb altres disciplines artístiques: amb la música, a La Bellesa Turbo, i amb la pintura, en les seves col·laboracions amb Albert Pinya.
»No us perdeu el recital d'Emili Sánchez-Rubio al FLoM!: divendres 16, a les 00h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada