dilluns, 19 de març de 2012

hi ha VIDA, i quina vida, marciana

Un sol espaterrant ha fet passar la primavera en un miratge per entre el rosa del marès d’aquell indret, perdut al temps, trobat per sort enmig de l’erm de tota l’illa. Sa Possessió feia olor d’herba just retallada -de fresc, de novetat, i s’ensumava l’energia dels cossos que es desperten. S’han tret el vers de la butxaca més de cinquanta individu(als) que han volgut ser-se i compartir-se entre nosaltres. Llavis besant els mots i tacant d’esprit de vi cada paraula. La música s’ha aliat amb el cant dels ocells i l’olor de pollastre de Harlem. Cada artista ha arrabassat les males rels amb les mans pròpies. Hem lluitat contra tot allò que es diu de nosaltres, la generació perduda pels deserts marcians. Hem contradit qui diu que l’illa és una bassa de granotes bullint-se. Heu vist la llàntia i l’heu fregada i heu encès llum. Hem vist com Satan s’atansa. Hem mort la por i el pare. Hi ha hagut l’espera desesperant, el nus aquell de la panxa i ara com una presa de cor que ens sosté surant en l’aire.

LML


gràcies Jaume, Annaliss, Irene, Alicia, Xavi, Miki, Rafa, Luís, Laura, Clara, Juanka, Florina, Pere, María, Laura, César i Valle, Víctor i Toni (cronistes VIP), artistasses, artistassos, col·laboradors, patrocinadors, micromecenes, als somriures de n'Ezequiel i na Tönia, i, sobretot, gràcies públic impressionant! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada